FORJATS LIF

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Flower

Archive for desembre, 2008

Tècnica del damasco

La descripció més antiga del damasco data de l’any 540 de la nostra era, però poden haver estat molt abans inclús en l’època d’Alejandro Magno (323 A.C.).

El propi acer estava fet a l’Índia, on es denominava "wootz".

Va ser una manera de forjar espases que no es trenquèssin. Sempre va haver-hi relació entre els toledans i el damasco. Les superfícies betades amb precioses aigües formades per tota la gamma de grisos eren sinònim de qualitat. Aquestes qualitats de l’acer serien punt de partida per forjar la fulla de l’espasa toledana amb ànima de ferro.

Jo ho vaig aprendre a fer a Galícia i he llegit articles sobre el tema d’EEUU.

Hi ha dues tècniques bàsiques a l’hora de forjar una fulla, la primera consisteix en anar doblegant i soldant a la calda els dos materials, de tal manera que quan el banyem en àcid nítric 40% es vegin els dos materials un més fosc que l’altre, quan més els barrejem més aigües ens quedaran.

L’altre tècnica neix de la necessitat de personalitzar les formes, és a dir dissenyar un dibuix que incrustarem amb burí, d’una xapa cap a l’altra.

Es fa amb trossos de xapa de ferro (polida) va bé perquè fa 1m/m. de gruix i trossos de serra cinta reciclada també de 1 m/m. Comencem amb 4 trossos de cada és a dir 8 capes, quan haurem soldat i doblat seran 8 i després 16 i així fins a 100 …o 600 capes depenent de la quantitat que comencem ja que en la soldadura a la calda i ha molt desperdici i cada cop tindrem menys material…

Un cop tenim la barreja feta podem "jugar " amb la forma de les aigues, si enrotllem com un cargol i després xafem tindrem les aigües en espiral, i si girem la barra fent salomònic i després xafem tindrem aigües inclinades…i així fins on arribi l’imaginació tenint en compte però que la soldadura a la calda és un sistema complex…no és fàcil.

La fornal és de carbó perquè així aportem carbono a la barreja, quan tenim els metalls de color taronja-groc (800º) hi tirem el bòrax, són uns polvos que netejen i ajuden a soldar, i el tornem al foc fins que està blanc xispejador (a punt de fondre, a 1200º) i colpegem damunt l’enclusa amb cops secs i forts, si tenim martinet al vespre podrem menjar sopa sense que ens tremoli el pols…

La soldadura a la calda sempre fa respecte perquè està molt lluny de la nostra època i poca gent sap com es feia o no ho recorda, tothom ho associa amb uns polvos, el bòrax, però això només neteja, també ho podríem fer sense. Si deixes dos ferros a la fornal i et despistes et bullen, és a dir es fonen i a vegades queden soldats l’un amb l’altre.

Podem experimentar amb tota mena de materials, ferro i níquel, els joiers ho fan amb plata i or…

si en trobeu algún d’interessant digueu-m’ho!

 

 



Benvinguts al món de la forja

"                                                                                                                       

                      

Vaig nèixer a Vic al maig del 1973. Visc a Torelló i tinc el taller a Sant Pere de Torelló, al carrer Pau Casals, 38 bis, des del 1996 seguint la tradició familiar.

 He realitzat cursos de formació a la Escuela de los Oficios de León, durant els anys 2002 i 2003, amb el gran forjador italià Gabriele Curtolo.

Durant quatre anys he assistit als Encontros de Ferreiros de Galícia-Astúries, on he après tècniques gairebé oblidades per la mecanització industrial.

Soci de Asociación de Ferreiros Amigos del Hierro.

Intro-art, Associació d’Artesans d’Osona.

Carnet d’artesà forjador de la Generalitat de Catalunya, núm. 12.478. Des del 1997.

 

* Fotos Xevi Vilaregut

 

 

Telèfon – 606 57 99 89

e-mail:  forjatslif@gmail.com 



Enhorabona!

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!



css.php