FORJATS LIF

Altre lloc Blocat | Xarxa de blocs catalans

Flower

Archive for febrer, 2009

Fira de Forjadors i Artites del Ferro a Besalú

FIRA DE FORJADORS I ARTISTES DEL FERRO DE BESALÚ

Propera edició: 04/04/2009a 13/04/2009
Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)

Besalú acull cada Setmana Santa els millors ferrers i forjadors dels Països Catalans, sota l’organització de l’associació Acunç. Fornals, espurnes de foc i cop de martell damunt les encluses són els protagonistes d’aquesta singular fira que a més de ser un espai en el qual podem gaudir de demostracions en directe dels mencionats mestres artesans, podem gaudir també d’una excepcional mostra de peces d’art elaborades amb ferro, de les quals en són autors ferrers de diversos països del món.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)

Els oficis de ferro i foc abraçaven a més del propi de ferrer, altres especialitats com el ferrador o manescal, el forjador (fa servir la forja del metall al foc i de les seves mans sorgeixen cremalls o calemàstecs, penells, trespeus, teieres, i llums de ganxo… ), el manyà o serraller (fa panys, forrellats, baldes i altres objectes de ferro com reixes, llangardaixos, poms, balcons, frontisses, picaportes…), el ferrer d’obra negra o de tall (fabrica eïnes de tall i utilllatge agrícola), el ganiveter, el daguer o espasser (forja, adoba o ven ganivets, dagues o espases), el clavetaire (fabrica claus), el picador de llima (trempa i efectua les passades abrasives de les llimes)…

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)

La ferreria és l’obrador del ferrer. Per la importància de l’ofici com a auxiliar de les més diverses activitats, les ferreries havien estat tradicionalment un important centre de reunió. A Catalunya, les primeres referències documentals a artesans que treballen el ferro les trobem al segle IX relacionades amb les fargues pirinenques, malgrat el treball del ferro es remunta a períodes molt més antics.

El òxids de ferro, malgrat ser molt abundants a la natura, necessiten per obtenir ferro un alt grau de desenvolupament de la tecnologia dels forns. Per això foren els darrers d’incorporar-se a la metal.lúrgia.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)
Besalú – Fira de Forjadors i Artistes del Ferro (Foto: Ajuntament de Besalú)

Els primers forns d’extreure ferro eren similars als primitius del coure. La temperatura a la cambra de combustió, en la qual es barrejava el mineral i el carbó vegetal, s’aproximava als 1.200 º que és el límit que es pot assolir amb la utilització del carbó de llenya o vegetal amb el suport de ventilació o introducció d’aire a pressió dins la cambra amb manxes i toveres.

El ferro resultant era un ferro dolç, en estat sòlid ja que el ferro es fon a 1536 º, amb una gran quantitat d’escòria, que es depurava posteriorment amb la forja en calent fins aconseguir un lingot de ferro, una mena de pasta mal.leable.

Aquí intervenien els ferrers, els quals amb el martelleig i les aplicacions de temperatura del ferro verge o dolç, relativament tou i deformable, arribaven a obtenir un ferro dur i flexible.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc
Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc

El ferro verge aplicat a la fornal pren carboni de les brases, convertint-se en un acer. Si l’acer forjat al roig es deixa refredar a temperatura ambient és l’acer normalitzat; en refredar-se s’ha format la perlita, un component que el dota de duresa.

En canvi si ha estat escalfat fins 900º -roig cirera- i es refreda bruscament en aigua, es forma martensita, que li confereix duresa i elasticitat, obtenint l’acer trempat, un acer però amb una certa fràgilitat. Per superar la fragilitat i assolir un acer dur, tenaç i resistent cal rescalfar la peça al roig naixent i deixar-la refredar lentament a temperatura ambient, i obtenim acer revingut.

Aquest procés de domini del ferro fou lent i progressiu. La utilització de l’acer trempat no fou comú fins l’Edat Mitjana. Els instruments tallants o contundents (ganivets, tisores, espases…) es feien forjant una barra de ferro dolç a base d’enclusa i martell, escalfant el ferro poc a poc. Fins a finals de l’Edat Mitjana no es va introduir el forn siderúrgic que permetia fondre el ferro i obtenir objectes de ferro colat.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc
Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc

El ferrer ha de saber el punt en què el ferro es comença a refredar per tornar-lo a portar a la fornal a caldejar, i ha de saber donar els cops justos i precissos en el metall posat damunt l’enclusa, i saber emprar les tenalles per estirar-lo o recargolar-lo i emprar el tallant per a tallar-lo i la llima per a rebaixar-lo, per després, amb el punxó de pics o amb el punxo tallant i amb el cisell, anar-li traçant dibuixos tenint la peça subjecta en el cargol. I encara ha de saber manejar la serra i el trepant de broc i la tribanella o barrina que serveix per a foradar. I a de saber manejar les tissores quan es qüestió de tallar ferros de poc gruix.

Una de les tècniques bàsiques del ferrer i que el qualifica com un bon professional és saber soldar. Per això cal escalfar els dos extrems d’una barra fins que estiguin roents i llancin guspires; després es martellejen els extrems amb rapidesa i força. Si no s’aconsegueix escalfar els extrems adeqüadament aquests no es soldaran i uniran correctament; en canvi si s’escalfen massa únicament aconseguirem cremar-los.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc

L’ofici de ferrer formava part de la confraria sant Eloi o dels elois, que reunia diferents oficis especialitzats en el treball del ferro, anomenats també oficis de foc.

I ja se sap com diu el refrany, ofici de foc, molta feina i guany poc o aquells altres que diuen, ofici de foc, feina de mussol; surt el que surt i el foc fa el que vol.

Besalú - Fira de Forjadors i Artistes del Ferro, ferrer, foc



Dites relacionades amb la forja

Una al mall i una altra a l’enclusa.
Aigua, ferro i fems, fan la bona anyada.
Fiar-se és ferro, no fiar-se és or.
A dolent pagador, ferro o carbó.
Olla i cassola de ferro, a la salut no fa esguerro.
Per a matar, val més un cop de canya que no un cop de barra de ferro.
Si ets massa, feriràs; si ets enclusa, sufriràs



Informació de contacte i horaris Fira de Forjadors

Del 4 al 13 d’abril es celebra a Besalú la  Fira de Forjadors i Artistes del Ferro.

Sales d’Exposició:

Can Llaudes – Prat de Sant Pere, 4

Horari de visites: abril 2009

Dissabte – de 17 a 20 h

Diumenge – de 10 a 20 h

Resta de diesde 10 a 13 i de 17 a 20 h

Entrada: 2 €

Menors de 12 anys – gratuït

Organitza :
Recerca i Divulgació ACUNÇ

Més informació :

Oficina Municipal de Turisme – Telèfon  972-59-12-40

 



Taula Rodona Introart

Taula rodona

Artesania, una garantia pel comerç de qualitat

  

El Museu de l’Art de la Pell acollirà la taula rodona "Vendre qualitat: l’artesania al comerç", emmarcada dins de l’exposició Innovació i Tradició. Artesania a Osona, que es podrà veure fins l’1 de març al mateix museu.

La taula rodona té per objectiu presentar la col·lecció de productes artesanals i de qualitat Empremtes d’Osona als comerciants de la comarca, així com reflexionar sobre el lloc que ocupen aquests productes artesans i de qualitat en les botigues i comerços de la nostra comarca. Igualment, s’intentarà establir la manera d’inserir aquests productes artesanals en la vida comercial quotidiana, més enllà de les fires i mercats especialitzats.

Aquest debat comptarà amb la participació de:

Gemma Amat, directora d’Artesania de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya.

Josep Comas, director de l’ImpeVic.

Blai Puig, assessor d’interiorisme de la botiga Idees.

Judith Camps, presidenta de l’associació d’artesans Introart.

Emili Bayón, director del Museu de l’Art de la Pell de Vic.

L’acte està obert al públic en general, però està especialment dirigit d’una banda al sector comercial (botiguers, comercials, etc.) i de l’altra als artesans d’Osona.

La taula rodona tindrà lloc el dimecres 18 de febrer a les 8 del vespre al Museu de l’Art de la Pell de Vic (C. Arquebisbe Alemany, 5).

  

Castelldefels

Aquesta barana,és un disseny que va fer una decoradora russa, ja que els clients son de Sant Petersburg, el vàrem adaptar a la forma de l’escala ja que té un diàmetre molt petit, és una forma elicoidal, i fer un dibuix que es va enrotllant és força complicat, no hagués estat possible sense els consells del Sr. Xirau, que em va orientar a l’hora de fer el plantajament, la feina va durar uns dos mesos del 2007, és rodó de 20 m/m els muntants, i de 25 el passamà , les fulles són fetes amb rodó de 14, i per mi, el més encertat de la barana. L’acabat va ser a càrrec d’ells i la van pintar de color or…he preferit no posar-hi les fotos , al no compartir el gust…

Barana de formes vegetals.

Aquesta barana és una mostra del talent, i les "manetes" del Sr. Lif, encara molt present en aquesta època, va ser feta durant el 1997 , i durant uns sis mesos , la feina és a una casa particular de Torelló, i també teniem l’ajut d’un ferrer amb nom propi, que va contribuir a que la barana tingués aquest aspecte, el Sr. Àngel Sala, que va estar amb nosaltres en varies èpoques. El passamà de 30×8 si no recordo malament, és picat pels dos costats i pel canto, les fulles treballades amb aliquetes i soplet són gairebé una joia, model clàssic de barana un pèl barroca amb formes vegetals, carregada de fulles. L’acabat el va fer un pintor de Vic, i és un envellit de verd i or, molt encertat. Aquesta feina va ser la primera obra una mica seria que vam fer forjats Lif.

Barana el camp

Aquet model de barana feta amb un quadrat que fa com una marca, i queda a joc amb el barrot que és prefabricat, tot i que no estem gaire d’acord en treballar amb prefabricats, en aquesta feina i queda força bé. El diseny el vàrem adaptar d’una revista que ens va portar el client, els barrots i dibuixos van collats als graons de marbre amb silicona, aquest model té unes formes que donen molta elegancia a la casa, va ser feta pels volts del 2005.

Detall nus

* Foto Xevi Vilaregut

Exercici de Gabriele Curtolo

En una de les estades a l’escola de los Oficios de Leon, el Sr. Curtolo ens va ensenyar a treure aquesta flor d’un quadrat de 25m/m. Tot d’una peça i sense cap soldadura. Això si, de picar ens en varem fer un tip! I a cops de mall, que allà no hi tenien martinet.
* Foto Xevi Vilaregut

Dona

Dona Pop.
Aquesta escultura la vaig treure d’un quadrat de 40m/m. menys els cabells que són postissos,(són soldats per dins del cap).
* Foto Xevi Vilaregut

css.php